Nou producte/ Nou servei: Helppy... o happy to help

Neix aquesta nova plataforma on pots oferir el teu temps o serveis per aconseguir un ingrés extra. El funcionament és clar i s'explica detalladament a la pròpia pàgina web: hi ha moltes possibilitats per oferir serveis i es pot decidir què fer i quant cobrar per la tasca realitzada.

Veure'm com el tracta el temps...davant les necessitats que imperen en aquests temps, crec que hauria de funcionar...

L'administració 2.0: El patrimoni català és al meu ordinador

La Generalitat de Catalunya fa molt temps que ja treballa dins la xarxa, personalment ho he pogut viure de molt a prop. He estat col·laborant amb l'apartat de Patrimoni Cultural i des d'allà s'han fet moltes campanyes per tal de fer arribar el Patrimoni català a la població.

Des de fa uns anys s'ha detectat com hi ha un creixent desinterès per la gent jove respecte al patrimoni en general. Una gran manera de fer conèixer aquest patrimoni va ser entrar a les xarxes socials. Patrimoni Gencat 2.0 és una plataforma molt activa en aquest sector i un gran exemple a nivell internacional.

Hem pogut constatar, per exemple, la participació de la gran majoria dels Museus de la Xarxa de Museus Locals en tots aquells projectes que guardaven relació amb les xarxes socials en el marc del Dia Internacional dels Museus.

L'un, dos, tres, de les millors campanyes 2.0

Sota un criteri molt personal, aquí us presento un podi de les millors campanyes 2.0: 

3. Whopper Sacrifice

Campanya popular a través de la qual, qualsevol persona que esborrava deu “amics” "coneguts" virtuals del seu compte de Facebook, rebia a canvi un val per una hamburguesa Whopper real i gratuïta. La campanya gairebé no va durar ni una setmana, i es va fer tan sols als Estats Units, però aconseguí un ressò espectacular: 82.771 persones van eliminar sense cap especial mania 233.906 friends que van rebre (com a part del tracte) un missatge automàtic explicant que havien estat fulminats a canvi d’una hamburguesa.

2. The Fun Theory

De sobres conegut, el concurs que va engegar Volkswagen, tracta de presentar projectes en els quals, a través d'activitats lúdiques, es generin canvis favorables en el comportament de la gent i així interactuïn de manera més natural amb l'ambient.

El primer dels experiments es va fer a Estocolm, on van fer un piano elèctric en les escales del metro i es va aconseguir que més persones escollissin pujar esglaons, en lloc de pujar per les escales elèctriques.

1. Els Amics de les Arts (Bed and Breakfast)

Tot just acaben d'acabar la gira i puc dir que els he vist créixer molt ràpidament. No fa encara un any i mig parlava d'ells en aquest bloc, quan encara no circulava el Bed & Breakfast. Al marge de les seves qualitats, d'un directe on saben connectar amb el públic, la campanya 2.0 que han portat a terme els ha ajudat moltíssim. Es a través de la xarxa on s'han donat a conèixer i les xifres que apuntalen aquest creixement són espectaculars, arribant a ser a Espanya el TT de Myspace. 

Postgrau Comunicació Digital

Aquest bloc reneix amb una única i definitiva pretensió: elaborar els més que probables exercicis del Postgrau de Comunicació Digital de la Universitat Ramón Llull. En el seu efecte, seguiré treballant en la creació d'un nou bloc que no guardarà pas relació ni amb exercicis ni pràctiques. Seguim!

Navegarium, Patrimoni i Públic Infantil

Un nou espai ha tret el cap fa poques setmanes pel petit Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Navegarium és un nou racó de la sala permanent del Museu, acaba d’abordar-nos i ha ancorat , no té cap pretensió de ‘pseudo-llar d’infants, Ikea’ i el seu bon ús va destinat al públic infantil.

Es tracta d’un racó totalment ambientat en el món marítim, molt i molt senzill. En ell hi trobarem jocs, llibres i estris per a dibuixar quelcom relacionat amb el Museu o amb el món nàutic. Aquest espai també intenta fer més accessible part del patrimoni del municipi i reforçar el vincle entre el públic familiar i el Museu

La necessitat de poder integrar al públic infantil en un Museu no tan sols és una demanda del públic familiar sinó que també és una millora que vol integrar el Museu en la seva oferta. La confecció de l’espai proporciona un benefici a tres bandes: el públic infantil es integrat de manera directe en la participació del Museu, el públic adult o acompanyant no crea dependències externes alhora de realitzar una visita i per tant, pot accedir amb total normalitat a una activitat familiar, i el Museu, obté un nou públic potencial.

Cal observar que els Museus no habilitats per a públics familiars no disposen d’un públic potencialment actiu com el de les famílies. Navegarium respon a les inquietuds d’un sector de públic que sovint resta exclòs.

Existeix una dificultat evident dins l’àmbit del Patrimoni per arribar a nous públics: en el cas del Museu Municipal de Nàutica del Masnou, és molt més difícil, doncs la temàtica no està direccionada a tots els públics i tampoc es tenen els mitjans d’un primera divisió.

La inclusió d’un nou espai infantil ambientat dins de les coordenades temàtiques, és un benefici per la difusió del patrimoni cultural local. Existeix el desig de fer que aquest públic interactuï en el Museu, de manera que no tan sols s’integri en l’espai de la sala d’exposició permanent sinó que participi del seu contingut.

Solucionar la manca d’aquest públic potencial proporcionarà noves eines de participació per als més petits, qui sap si així...ells, creixeran prenent consciència d'allò que avui en dia forma part del nostre llegat, qui sap si així evitarem més atrocitats contra el patrimoni i més autolesions contra la nostre identitat.

Les singularitats d’un conjunt

Un conjunt, com a cos que agrupa alguna cosa i, a priori, és indiessoluble. Un conjunt com a entitat plural composta de diferents membres. No parlo d’un conjunt buit matemàtic que no té cap element i que té cardinalitat zero, parlo d’una diversitat de singularitats que conformen un conjunt ple de cardinalitats.

Podem entendre conjunt de moltes maneres, però probablement estarem parlant d’una pluralitat què el conforma. La suma de singularitats pot esdevenir una pluralitat única i alhora singular, doncs l’engranatge d’un conjunt partirà sempre de la integració de cada un dels elements que el composa. Si funciona equitativament, sol ser una gran fórmula. Un conjunt: Els Amics de les Arts, la singularitat: el registre propi de cada un dels seus components (En Joan Enric, l’Eduard, en Ferran i en Dani).

No és gens fàcil mantenir en els conjunts musicals la suma de les qualitats individuals de cada un dels seus components, encara ho és menys que hi radiqui l’equilibri i que la repartició de papers sigui equitativa: la singularitat de cada un dels components sol perdre el seu tret distintiu en benefici del conjunt. En benefici del conjunt? gairebé sempre sol ésser en benefici d’una hipersingularitat (o de la capacitat histriònica d’aquesta) o de suprasingularitats encorbatades (aquelles que inclouen el conjunt dins del benefici propi i unidireccional) .

Crec, que és per aquest motiu, que la majoria de conjunts es dissolen, les partícules i les seves respectives particularitats arriben a la desavinença i es separen, conviuen en la utòpica independència de treballar per separat abans que sobreviure a l’acceptació de la singularitat de la resta. Després s’uneixen de nou (llarga és la llista), llavors la necessitat no sol ésser creure de nou en el conjunt, sinó en el desig de fer cash de cada una de les partícules individuals, a posteriori, dissolubles.

Assolir que les singularitats d’un conjunt siguin, a priori, indissolubles i que l’engranatge funcioni de manera eficaç, està a l’abast de molts pocs conjunts: conjunts musicals. El fet de ser amics: Amics de les Arts, pot ser una molt bona fórmula. Ells, mantenen les singularitats de manera equilibrada, calen vuit ulls per veurel’s en directe: haurem d’avançar-nos al nostre temps.

Fer present la memòria

Començaré dient, que realitzar una feina com aquesta és una sort immensa. A finals de Gener, vaig fer la primera entrevista dins del projecte de recuperació de memòria històrica. L’entrevistat va ser en Jordi Pericot.

A banda d’artista consagrat, de promoure l’art cinètic, de sublevat contra el règim franquista, de deportat, de perseguit, d’ exiliat, és tracta d’una persona que ha crescut dins del marc del sistema pedagògic actiu de la República. Els seus pares, entusiastes pedagogs d’aquest sistema, van forjar en ell (i els seus germans) una personalitat molt característica que li permet –entre d’altres arguments- mirar enrera sense rancúnies.

No em posaré a relatar les vivències i la lluita d’aquest home per recuperar les llibertats, per desvetllar allò que la transició ha promogut i transformat en un oblit forçat. D’ell s’han publicat moltes obres, sobretot en allò què és relaciona amb el camp artístic.

Com en Jordi, hi ha moltes persones encara, què poden conservar els records gairebé intactes. Seria important no perdre mai aquesta informació, recuperar la identitat i els costums dels nostres municipis, sense obviar les realitats ‘polítiques’ de l’època, com ha comentat ell durant l’entrevista: ‘fent un judici públic sobre allò què encara avui, en fa por parlar’.